Tip:
Highlight text to annotate it
X
Tot és simplicitat i serenor en la primera part del relat evangèlic que hem escoltat.
Però, la simplicitat i la quietud que reflecteix l'escena entorn de la menjadora on Maria
posà el seu fill primogènit, es transformen, a la mateixa contrada, on hi havia uns
pastors guardant de nit el seu ramat, en un cant joiós i entusiasmador; després de
rebre l'anunci del naixement del Messies, una multitud celestial canta: Glòria a Déu
a dalt del cel, i a la terra pau als homes que
estima el Senyor. Sí, el naixement de Jesús, germans i germanes
estimats, glorifica Déu en el seu designi d'amor per la humanitat, i és portador
de pau. Per això els àngels proclamen la glòria de Déu a dalt del cel i tot seguit
anuncien la pau a la terra, als homes que estima
el Senyor; és a dir, a la humanitat entera. Segons les profecies antigues, el fruit per
excel·lència de la vinguda del Messies havia de ser precisament la pau. La pau amb
Déu, la pau amb un mateix i la pau en el món. Jesús, el Messies, és --tal com deia
el profeta Isaïes a la primera lectura d'aquesta
vetlla- el Princep de pau. Ja a l'inici de la
celebració del Nadal, l'Església posa en llavis dels qui participen en la lloança
de vespres, aquestes paraules "El Rei de la pau
ha estat glorificat, tota la terra desitja veure'l". Sí, Jesús, malgrat la seva feblesa
de nou nat, és el portador de la pau al món. Quan serà gran, amb la predicació de l'Evangeli,
guiarà tothom per camins de pau (cf. Lc 1, 79) i, vessant la sang a la creu, posarà
la pau en tot el que hi ha (Col 1, 20). En el
Nadal, doncs, veiem com es comencen a complir aquelles paraules del profeta: els
meus designis són designis de pau i no de desgràcia (Jr 29, 11).
Mirant, però, al nostre món, podem pensar que això no és pas així; el veiem ple de
desgràcies, de guerres, de violència, d'opressions dels febles, de conflictes entre
pobles, en el si de les famílies, etc. N'hi ha que, constatant aquesta realitat, no creuen
que el naixement de Jesús sigui portador de pau; més encara, no creuen que els
designis de Déu siguin de pau. I fins neguen l'existència d'un Déu bo, amic de la
humanitat. En canvi, any rere any, i malgrat la violència
i la mort que hi ha en el món, el Nadal ens porta amb insistència el mateix missatge:
a la terra pau als homes perquè els meus designis són designis de pau. Malgrat el
mal i la violència que hi ha en el món, els
cristians hem descobert que Jesucrist és veritablement el portador de la pau. Molts
no saben que Jesús és el Príncep de pau, però
anhelen la pau al fons del cor i la pau en el món. Perquè la pau de la qual és portador
el Messies té una dimensió personal i una de col·lectiva. L'acolliment personal en
la fe del naixement de Jesús ens renova l'aliança d'amistat que Déu fa amb nosaltres,
i, per tant, el seu pacte d'amor; i això pacifica el nostre cor. A més, ens predisposa
a nivell comunitari, eclesial, i social a viure reconciliats i en harmonia amb els altres.
És precisament la pacificació dels cors dels creients i de totes les persones de bona
voluntat la que ha de portar a treballar per la pau i per la justícia en el món.
En aquest sentit, cal tenir present que la pau que
Jesús, en néixer, porta a la humanitat és un do de Déu, però també fruit del treball
humà, individual i col·lectiu. Només des de la vivència de l'esperit de les benaurances
2
podrem acollir i treballar sincerament per la pau. Perquè el Nadal, tot i ser portador
de pau, no en suposa automàticament l'establiment;
cal que la treballen i la fem créixer primer en el nostre interior, des del moment
que només els homes i dones de cor pacificat podran ser constructors de pau en
el món. I aquí hi ha tot un repte per a nosaltres; un repte que ens demana de créixer
en la humilitat, en la netedat de cor, en la compassió, en la fam de justícia, en
el tenir un esperit de pobre, sense orgull (cf. Mt
5, 1-10). Parafrasejant el profeta antic, podem dir amb tota veritat: que en són, de
bonics, a la menjadora de Betlem, els peus del missatger que anuncia la pau i la
salvació (Is 52, 7). Però l'obra de pau iniciada en el naixement de Jesús necessita
la nostra col·laboració; necessita que, sota
l'acció de l'Esperit Sant, ens posem a treballar.
La pau que ens porta Jesús amb el seu naixement i amb tota la seva obra salvadora,
no és com la que dóna el món (cf. Jo 14, 27), perquè no és sols absència de
desordres, de violència i de guerra, sinó sobretot una serenor personal i una entesa
cordial entre les persones i entre els pobles que és fruit de l'Esperit Sant. Els cristians
hem de ser artesans d'aquesta pau, per això cal que la treballem en el nostre interior
i la construïm al nostre entorn per dur a terme
l'obra de Jesucrist. Som conscients, però, que el càntic nou que els àngels ofrenaren
a la humanitat a Betlem sempre tindrà un to
de nostàlgia fins que la pau s'hagi estès per tot el món i reflecteixi la glòria de
Déu. Des d'aquest ser artesans de pau i conscients
que la pau és inseparable de la justícia, aquest santa nit ens sentim urgits a comprometre'ns
més cada dia a favor de la superació de la violència que pren tantes
formes i a escoltar el clam dels pobres. El Papa Francesc ens recorda com l'Escriptura
ens invita a viure l'amor fratern, el servei humil i generós, el treball a favor de la
justícia i de la pau; ens recorda com l'Escriptura ens urgeix a viure la misericòrdia envers
el pobre (cf. Evangelii gaudium, 194). En aquesta celebració, concretarem el nostre
compromís en una col·lecta a favor de Càritas, que atén cada vegada més persones
necessitades. La condició necessària per acollir el Nadal
de Jesús com a do per a nosaltres, és acollir el germà, sobretot el que passa necessitat
(cf. 1Jo 4, 20). Ara acollirem la presència sacramental de Jesucrist, el Messies;
cantem, sí, la glòria de Déu, però perquè, la lloança sigui autèntica, fem
obra de pau, fem obra d'amor.